UN CONTE MOLT MILLOR ;)

Hola!!! Em dic Iona i sóc una oca, heu vist quins colors més bonics que tinc

Al hivern visc a la India i quan comencen les pluges volo fins al Himalaya, faig el niu molt amunt, com més amunt millor i quan surto a volar m’agrada enfilar-me encara més amunt, sóc capaç de volar per sobre les muntanyes que per aquí hi ha. 



Aquestes muntanyes són de les més altes del mon i per això sóc l’ocell que vola més amunt de tots...

Però no us he vingut a parlar de mi, us he vingut a explicar una història, una història d’una nena que com jo l’hi agradaven molt les alçades,

Com no podia volar, perquè els humans no voleu, es va apuntar a una colla castellera

I com no, en veure les seves virtuts escaladores la van fer anxaneta. L’anxaneta és la persona que puja més amunt de tot el castell...

Perdoneu, no us he dit el nom d’aquesta nena, aquesta nena es diu Mar.

A la Mar li agradava molt forma part de la colla, perquè les colles són com famílies, s’hi sentia molt agust...

Un dia per la festa major del seu poble van fer una actuació i van intentar fer un castell molt gran, l’ocasió prou s’ho valia, però el castell va caure i la Mar es va donar un cop molt fort al cap...

El cop va ser tant fort que la Mar es va quedar dormida, tothom esperava que algun dia es despertés...

La gent diu que no es va despertar mai més, però jo sé que això no va ser així...

Un dia la Mar va obrir els ulls i sabeu on estava? Estava dins d’un niu i tenia plomes!!!

Des de el niu va veure un paisatge preciós,

De cop van venir dues oques molt grans i molt maques, eren el seu pare i la seva mare, en aquell niu també hi havia dues oques més la Tàlia i la Reia, eren les seves germanes,

Entre els pares i les germanes van decidir que aquella oca es diria Iona i aquesta sóc jo...

Ara sobrevolo les muntanyes més altes del mon, a vegades vaig sola i a vegades amb la família, em sento súper feliç perquè sóc lliure...

Sovint quan volo recordo que a la meva vida anterior també era molt feliç i m’agradaria que els qui van plorar per mi s’adonessin que un dia vaig obrir els ulls, i tot i que em diuen Iona jo sóc la Mar Iona...

En record a la Mariona Galindo Lora...